FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari de la major part dels crustacis i dels mol·luscos, o l'ossi i corni dels quelonis. La closca d'una llagosta de mar, d'un cranc. La closca d'un caragol. La closca d'una tortuga. sense closca A mig fer. Conjunt dels ossos que formen la part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula vírica destinada a la propagació, constituïda per una zona central ocupada per l'àcid nucleic i un embolcall proteic envoltat en alguns casos per capes accessòries. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula de les diatomees, originada generalment per copulació, que alliberant-se de l'embolcall silici, augmenta força de volum i es transforma en una nova cèl·lula vegetativa tan grossa com les cèl·lules inicials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una textura semblant a la de la banya. Substància còrnia. El teixit corni de les ungles. Part transparent de l'embolcall de l'ull que cobreix l'iris i la pupil·la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de peces estèrils que sovint envolta els elements fèrtils de la flor i pot constar de calze i corol·la. Embolcall en forma de bossa que protegeix els arquegonis primer, i la base de l'esporòfit després, en les hepàtiques folioses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir quelcom (amb palla, amb un aliment, etc.), fins a posar-ne tibants l'embolcall, les parets. Embotir la borra en el bast. Embotir la carn en el budell. Omplir atapeïdament (alguna cosa). Embotia la pipa prement el tabac amb el dit petit. La gent embotia els carrers. Està que peta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En anat., petit sac o cavitat. utricle prostàtic Vesícula piriforme que ocupa el centre i la base de la pròstata. Òrgan de l'orella interna dels vertebrats, pertanyent al sentit de l'equilibri. Embolcall vesiculós de l'ovari, i posteriorment del fruit, dels càrexs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, fer bot a algú, especialment causant la tibantor de la pell, de l'embolcall. Embotir-se. Tot ell es botia de l'abundosa riallada. Ésser llençat per alguna força i anar a caure a certa distància. Ésser expulsat d'un lloc o d'un càrrec. El director [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les efedràcies, sarmentosa, dioica i grisenca, de tiges articulades, fulles quasi imperceptibles, flors molt rudimentàries, les masculines en curtes inflorescències, i llavors tancades dins un embolcall vermell amb aspecte de baia, que creix en ambients [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Copa de metall en què el sacerdot consagra el vi quan diu missa. Un calze d'argent. passar els set calzes d'amargura Passar moltes tribulacions. Vas, generalment proveït d'anses i de peu, que apareix des de l'època eneolítica a Sicília i a Grècia. Embolcall extern de [...]